Raquel Gil, Presidenta d’AMIC-UGTJa fa setze anys que va néixer l’associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC) dins el sindicat UGT. Raquel Gil, advocada de professió i Secretària d’Igualtat i Polítiques Socials de la UGT de Catalunya, n’és la seva presidenta, i ens ha atès per explicarnos què és i com funciona l’entitat. AMIC-UGT té oficines a Vic i Manlleu.
Sara Blázquez Barcelona
Per què és important la integració sociolaboral de les persones nouvingudes?
El treball és eix central en les vides de les persones, és el que et dóna accés a drets. Tenir feina o no tenir feina vincula a tenir habitatge o no, a tenir accés a l’educació i de quina forma, per tant la integració de les persones nouvingudes està molt relacionada amb el món laboral. El centre de treball funciona com a element integrador, molt més que l’escola o el barri, perquè és on passem més hores, i on hi ha una coneixença més gran. De vegades ens trobem amb persones amb un discurs general on es veu que tenen certes reticències amb la immigració, però en el moment en què et parlen del seu company de feina, “ell no, ell és diferent”. Perquè a ell el coneixen i als altres no. Aquesta coneixença permet canviar estereotips.
Per què es va crear AMIC-UGT?
Quan va néixer AMIC, ja fa 16 anys, va ser el moment en què va començar a haver un creixement de la població immigrada, encara molt petit, i com a sindicat es va detectar que hi havia uns treballadors, que són els estrangers, que tenien una problemàtica específica a banda de les que tenen tots els treballadors, i que va molt relacionada amb la seva situació administrativa a l’hora de poder-hi ser, de poder treballar, i de quina manera això afecta fins i tot la seva vida familiar. Per tant, es va optar per crear aquesta entitat, per donar aquest suport de documentació, de tràmits administratius, però que també permet treballar en xarxa amb la resta d’entitats d’immigrants i permet tocar temes més enllà dels estrictament laborals. Temes de cultura, de reagrupament...
De quina manera es treballa?
Donem molta informació. Creiem que la informació et permet tenir autonomia, ja sigui com accedir al mercat de treball, com estar-hi, o què passa quan surts, però amb la coneixença de la societat on estàs vivint, de les diferents entitats i dels recursos que hi ha. També fem formació, tant a tècnics com a gent de les administracions que està treballant amb persones nouvingudes, com també a les mateixes persones nouvingudes. Quan AMIC fa guies del mercat laboral intentem no duplicar aquelles guies que ja té el sindicat, però intentem explicar de forma més planera aquelles coses que per algú que ha estat sempre dins d’aquest mercat de treball són molt òbvies, però per algú que hi arriba i ve amb un esquema de com funcionen les coses, aquesta prèvia els permet estar en una situació més igual. També fem activitats més concretes, com xerrades o materials, i últimament hem fet els Congressos de la Immigració, que és una manera de donar veu i espai a qui de moment no la té.
Amb quines situacions us trobeu?
De tot, des de gent que ve a preguntar què és un empadronament i que acaba d’arribar, i que no té contactes i ve a preguntar-te el més bàsic, a gent que ja porta molt de temps i està tramitant nacionalitats, o altres persones que vénen a demanar quina escola és millor pels seus fills. Treballem en confiança i la informació que donem no té cap interès al darrera. Això et converteix en un referent dins del territori. Ens hem trobat amb situacions molt dures, per la poca sortida que tenen, per col·lectius en risc d’exclusió, que a més se’ls suma el tema de la documentació, i el tenir o no tenir permís. Però també és maco quan veus algú que ha vingut amb situacions molt dures, i que el seu procés és positiu. Que en dos o tres anys està treballant, en un lloc de treball de certa qualitat, té a la família, el tema de l’idioma està superat, està fent formació per una altra cosa... Això dóna sentit a la feina que fem. Veus el millor i el pitjor de la condició humana.
Quin paper té AMIC dins del sindicat?
La idea és fer de frontissa entre les dues bandes. Hi ha gent que ve de cultures on el sindicat és un instrument de l’estat, un instrument repressor, que no existeix, i amb unes condicions democràtiques molt precàries. D’entrada, no anirien a un sindicat perquè no entenen que la seva aportació al sindicat pugui ser positiva, i per tant és més fàcil que vagin a una associació com AMIC. A partir d’aquí els podem fer saber quin model de sindicat tenim i perquè és important que la gent hi formi part. I per una altra banda que l’estructura del sindicat es faci permeable a aquesta nova realitat: anar passant fluxos d’informació, de formació, trobar espais comuns de trobada amb la gent... Fem de porta giratòria d’entrada i sortida, de comunicació entre les dues bandes.
Com ha canviat la realitat en aquests 16 anys?
Quan va néixer l’AMIC hi havia un degoteig de persones immigrades, i feia poc que hi havia llei d’estrangeria. Si hi ha hagut un creixement tan gran de la immigració és perquè hi ha hagut un creixement econòmic, basat en un creixement pel creixement, molt basat en la mà d’obra poc qualificada, no en la millora de les condicions laborals, sinó en buscar persones amb una situació tan precària que poguessin acceptar aquelles feines. No s’ha fet bé, i ara ens trobem en aquesta situació. Ha canviat molt, ara n’hi ha molts més i a més, estem en un moment de recessió, qui arriba últim és qui pateix més.
Com veu la realitat de la comarca d’Osona?
En el cas d’Osona l’atur està colpejant fins i tot més que en altres llocs, i a més és una comarca que té un nivell de població estrangera bastant important. També és un lloc on ha sortit alguna veu contrària als drets de les persones immigrades però, malgrat això, déu n’hi dó el nivell de convivència que s’ha aconseguit. En el cas d’Osona, tinc la percepció que es tracta d’una població amb un nivell d’estabilització important, ha crescut molt ràpid, però hi ha molt reagrupament familiar, i voluntat de permanència.
En quina situació es troben els plans d’acollida d’immigrants a les empreses?
No hi ha cap obligació legal d’implantar cap pla d’acollida a les empreses. Amb l’avantprojecte de pla d’acollida de la Generalitat sí que parla de que seria desitjable, però ho deixa com una cosa voluntària. El millor pla d’acollida és la rebuda que et fan els companys, i pensem que els delegats sindicals poden fer una feina molt bona amb aquesta acollida, poden establir canals, crear ponts. Hem d’entendre aquesta acollida com una posada en valor de la diversitat que tenen les empreses, que moltes vegades es veu com un problema, quan potser tenen gent que poden aportar coneixement de països a nivell d’obrir mercat, coneixements d’idiomes, d’altres realitats... És important que les plantilles no acabin separades en dos.
Entrevista publicada a la Revista Mà núm. 15
Fotografia: Xevi Quirante
